Tout est à nous

L’últim atac del Ministre més zombie d’un Govern de morts vivents (I)

El Ministre Wert tenia per la legislatura dues apostes fortes: la LOMCE i la Reforma Universitària. El programa central pel que fa a la Universitat era reformar la governança i el finançament, en el sentit que proposa l’Estràtegia Universitària 2015.¹

La manera de transformar el finançament ha estat simplement ofegar les Universitats amb menys finançament públic. Per complementar uns ingressos provinents de l’administració pública en caiguda lliure les Universitats han reforçat la seva participació en concursos de recerca, l’entrada de capital privat (venda de serveis, lloguer d’instalacions, Campus d’Excelència Internacional…) i el cost que paga l’estudiantat mitjançant taxes pròpies. Amb l’excusa del context s’ha transformat la Universitat orientant-la cap a activitats de docència, recerca i complementàries que siguin rendibles.

La reforma de la governança, que fonamentalment consistia en acabar amb l’autònomia universitària i implantar un model de gestió empresarial, va topar amb els interessos de les èlits acadèmiques que amb la reforma haurien perdut pes específic dins la Universitat. Per una qüestió d’equilibris, el Ministeri no es va atrevir a aprovar-la ja que el desgast que havia patit amb l’aprovació de la LOMCE era considerable.

Per tant, per no veure mermada la seva autoritat i per fer un últim servei als lobbies empresarials amb ganes de donar una mossegada a la Universitat havia de realitzar altres reformes en el sistema. El canvi més destacat és el que s’ha anomenat 3+2 que permet oferir graus de 180 ECTs.

Què suposa el 3+2?

Cop sobre la taula. El primer que cal considerar és que el decret és una reforma profundament autoritària. Només ha esperat a comptar amb unes mínimes simpaties (o apaties) entre els rectorats per tirar-se endavant, tot i l’oposició o la desconfiança de tota la comunitat universitària. A més, no és casual que s’aprobi quan la gran majoria de les Universitat es troben en exàmens per intentar agafar l’estudiantat a peu canviat i dificultar movilitzacions de resposta.

Desregular i fomentar la competivitat. La reforma no canvia l’estructura dels graus per transformar-los en tres cursos ni específica quines disciplines han d’oferir-se en 180 crèdtis i quines en 240. El que fa és obrir la porta a que un mateix grau es pugui oferir en 3 o 4 cursos fomentant que les Universitats competeixin per captar l’estudiantat o bé oferint treure’s un títol més barat o bé oferint una formació suposadament més completa.

Posar en risc lloc de treball. En un context d’ofegament econòmic és clar que la sortida per moltes Universitats potser reduir els graus un curs i d’aquesta manera justificar una reestructuració de personal que suposi l’acomiadament o la reducció de jornada del Personal d’Administració i Serveis i sobretot de Personal Docent.

Devaluar i dificultar l’accès a titulacions superiors. Si una licènciatura podia arribar als 5 anys, els actual graus oferien 4 anys de formació i els ara es pot veure reduit a 3. De manera que, els estudiants es veuen forçats a estudiar un màster a un preu superior, amb moltes menys places i amb moltes més dificultats per accedir a beques per obtenir una titulació equivalent. Es recuperen els dos cicles de l’època diplomatura i licènciatura però amb preus desorbitats.

El biaix de classe és claríssim: obtenir una titulació va lligat a poder pagar-la. Aquesta és la clau de la funció econòmica de la reforma: estratificar l’estudiantat universitari, destruir les altes qualificacions al mercat de treball i garantir que qui accedeix a aquestes (pagant màsters, com més d’èlit més valorats laboralment) forma part de les classes dominants.

Obrir un nínxol de mercat. La necessitat de cursar màsters per inserir-se en el mercat de treball obre tot un espai de negoci en dos sentits. Primer, el pes dels màsters privats és enorme i acostumen a ser els únics orientats al mercat laboral mentre que l’oferta de màster públics només inclou màsters orientats a la carrera acadèmica. Segon, obre la porta al negoci dels crèdits per cursar màsters entre aquells sectors que no podran pagar-lo però el voldran cursar igualment sota la promesa de tenir més possibilitats de trobar feina.

1. Resumidament, l’EU2015 és un agenda de reformes i un document marc pel sistema universitat impulsat per la gran patronal (per exemple, Ana Patricia Botín) i aprovat durant el govern Zapatero.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Información

Esta entrada fue publicada en febrero 1, 2015 por .

Actualizaciones de Twitter

Error: Twitter no responde. Por favor, espera unos minutos y actualiza esta página.

A %d blogueros les gusta esto: