Tout est à nous

Carta oberta d’un membre d’Estudiant 9N: “Que la prudència no ens faci traïdors”

Escric aquestes línies després de llegir sorprès la carta oberta a Estudiants 9N del doctor Jordi Galí al diari Ara. Sorprès perquè si el professor Galí volia parlar amb Estudiants 9N només havia de baixar del despatx. Podria haver-los trobat a qualsevol dels actes que els estudiants estan organitzant al Campus de Ciutadella. El mateix Campus on es troba el Centre de Recerca en Economia Internacional que dirigeix.

No soc del Col·lectiu Wilson, ni tinc possibilitats de que em publiquin a un diari de tirada nacional (encara menys en paper i a la portada), però si he format part del procés d’impuls d’aquesta vaga i tinc moltissimes reflexions a fer. Algunes tenen a veure amb l’article del doctor Galí.

Primer, l’objectiu de la plataforma (i per tant de la vaga del 7 i el 8) no és l’Estat propi, és votar el 9 de novembre. O el que és el mateix, exercir el dret a decidir en un referèndum. Perquè aquest és un mandat democràtic que s’ha de complir sí o sí i perquè ha de ser una primera passa per decidir entre tots com volem que sigui el nostre país. És evident que molts dels que participem a la plataforma volem fer campanya pel Sí Sí, però la consulta ens sembla una eina i, a l’hora, un objectiu irrenunciable. Un procés constituent que comença amb decisions únicament de polítics professionals no pot acabar gaire be. No volem calcar la transició.

En conseqüència, el nostre enemic no és (només) l’Estat espanyol. L’enemic és qualsevol que des d’una posició de poder (oficial o fàctic) pretengui negar la veu al poble català el 9 de novembre. Ara mateix l’Estat espanyol i aquest qualsevol podríem dir que són coincidents però és important tenir clar que la pressió no només serà cap a fora de la societat catalana. Foment del treball o els membres catalans del lobby “Puente Aereo” tampoc semblen gaire disposats a que el 9 de novembre es voti. El nostre país, com tots, té interessos contradictoris en el seu si.

Crec que tenir clar l’objectiu i l’enemic d’Estudiants 9N és clau per entendre el per què i el com de la vaga, que són les reflexions de fons del professor Galí. Però també cal entendre el qui, és a dir, qui creiem que són els protagonistes veritables del procés. Per mi, el protagonista del procés és la majoria social d’aquest país i no (només) mitjançant la mediació dels partits polítics o la societat civil organitzada, que són els que tenen temps i recursos per anar a Fòrums internacionals.

La majoria social d’aquest país, i de tots, es composa principalment de gent que no pot dedicar gaire temps a la política perquè el seu dia a dia és el regne de la necessitat. Excloent tota una generació de persones lluitadores ja jubilades que està sent exemplar en la defensar dels drets de tothom, la resta si vol debatre, activar-se políticament i deliberar amb els seus iguals (la base d’una democràcia de qualitat) necessita aturar la quotidianitat. Per això, estudiants 9N hem fet servir el lema “Aturem les classes, activem la democràcia”. Necessitem aturar els seminaris, les pràctiques, per organitzar-nos i estar preparats per defensar el 9N. D’aquí el sentit de de la vaga del 7 i el 8 que, lluny de ser una simple vaga sectorial, és una vaga política.

Som joves catalans que no podem aturar el treball en precari (que molts fem a més d’estudiar) perquè no estem ben organitzats als centres de treball, ni la resta de tasques del dia a dia (no tenim pas servei domèstic), però si podem alliberar-nos dos dies de les obligacions acadèmiques. Tant de bo tota la majoria social del país, ofegada per la crisi, estigues prou organitzada per dur endavant una vaga general política però la por i la desorganització són, de moment, més fortes que la il·lusió per decidir el nostre futur. La democràcia no es pot quedar a les portes dels centre de treball i tampoc dels d’estudi.

Ja tenim el per què. Sobre el com, només he de dir que som joves, estudiants, catalans i no pas nens catalans. Som persones conscients i, en general, amb dret a vot el 9 de novembre. Per tant, subjectes polítics que en democràcia no han de ser tutelats per ningú (encara que tingui un doctorat a una prestigiosa Universitat americana). Si ens equivoquem (que pot ser) ens equivocarem nosaltres. Però els demòcrates estem pel protagonisme del nostre poble i perquè s’autogoverni: debatent i consensuant.

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Información

Esta entrada fue publicada en octubre 6, 2014 por .

Actualizaciones de Twitter

A %d blogueros les gusta esto: