Tout est à nous

Condicionar la mirada internacional

En la presentació del llibre “El desafiament català”, que després d’una important recerca hemerogràfica reconstrueix el relat de la premsa internacional de la Transició a Catalunya, les comparacions amb l’actualitat i la disputa per “guanyar” l’opinió pública internacional en un sentit o un altre del procés sobiranista van ser abundants per part dels convidats: el periodista Lluís Basset i, especialment, la periodista Neus Tomàs.

Bassets ha abordat algunes comparacions interessants en el pla polític en una columna publicada el 16 de febrer a “El País”. És evident que les diferències són suficientment grans com per evitar buscar trets comuns o extreure conclusions d’aquella experiència històrica massa a la lleugera i sense una especial cura.

De la mateixa manera, tots dos periodistes van referir-se al desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació com una gran diferència entre ambdues situacions. No obstant, hi ha un altre pla en què pot ser interessant determinar quines diferencies es donen. Es tracta de l’organització i planificació dels gabinets de comunicació de tots els agents polítics en joc.

És evident que del 1975 al 77, i en plena guerra freda, el desenvolupament de les tècniques de propaganda no seria pas precari i que tant el govern com l’oposició organitzada tindrien les seves polítiques comunicatives i els seus recursos destinats a influir en un actor tant determinant pel procés polític com la premsa internacional.

Però, és igualment cert que en les darreres dècades les relacions públiques de les organitzacions polítiques han fet enormes salts endavant pel que fa a la sofisticació i la diversificació d’eines per incidir en l’opinió pública. Els think tank generen relats constantment i fins i tot, organitzacions sense gaire base socialpoden influir mitjançant una bona tasca dels seus community managers.

La intervenció ara és més descentralitzada i en ocasions més opaca. Partits, grups d’interès o qualsevol tipus d’organització social tracten d’influir en les xarxes socials i tot el món 2.0 de manera més o menys escrupolosa. En els pitjors casos es generen perfils de falsos ciutadans per inflar en nombre de seguidors de líders polítics o es reparteixen argumentaris entre “opinadors a sou” per comentar en les edicions digitals dels diaris.

Una fórmula més clàssica de tractar d’influir en la premsa internacional és el document que el ministre d’exteriors Margalló va fer arribar als diplomàtics espanyols (“Per la convivència democràtica“) o la replica (“Estrènyer llaços en llibertat“) del portaveu del govern Francesc Homs. També ho és l’article del president Artur Mas que no va publicar finalment cap capçalera destacada.

Aquests documents  demostren l’interès polític per influir en els mitjans internacionals. L’Assemblea Nacional Catalana està generant un quantitat ingent (que va des de campanyes a les xarxes socials fins a llibres) de material en anglès i dirigits clarament a l’opinió pública internacional (per exemple, “Why suport Catalonia?” a la seva web).

L’atenció catalana i espanyola a les portades foranes després de la Cadena Humana o altres esdeveniments sembla ser més elevat que l’interés dels propis mitjans internacionals en la situació política.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Información

Esta entrada fue publicada en marzo 10, 2014 por .

Actualizaciones de Twitter

A %d blogueros les gusta esto: