Tout est à nous

L’esquerra davant la Troika

 

El creixement de la desconfiança en la Unió Europea s’esten a tots els països membres, o com a mínim a gran part, i en la gran majoria d’aquests països ho fa de la mà del desgast de les forces tradicionals de govern, és a dir, l’establishment politic normalment representat pel centre dreta, la dreta (liberals, democristians o conservadors) i pel centre- esquerra (social-liberals i socialdemocràtes).

Aquest desgast està sent principalment capitalitzat, segons apunten els sondejos de vot, per l’extrema dreta que explota amb comoditat el discurs de l’euroescepticisme. Però, l’Europa de l’austeritat i els programes d’ajust dictats per organismes no escollits pels ciutadans també hauria de ser un terreny on l’esquerra fos capaç de presentar-se com una alternativa i un vot de protesta.

No obstant, l’esquerra té diversos deures a fer per ser capaç d’articular una Europa diferent: renovació de les seves estructures partidaries per connectar amb els moviments antiausteritat, impulsar la regeneració democràtica, evitar les posicions subalternes al centre-esquerra i coordinació internacional.

A l’Estat espanyol la perspectiva d’IU és doblar resultats, tot i així sembla que serà difícil que superi que es pugui plantejar el “sorpasso” presentant per tercera vegada a Willy Meyer. Pel que fa a la iniciativa Podemos li manca implantació orgànica i el seu programa es basa en qüestions estatals sense gaires referències a les polítiques europees.

A nivell internacional, la iniciativa més destacada de l’esquerral és la decisió de presentar com a candidat a la presidència de la Comissió Europea al lider de Syriza, Alexis Tsipras. No obstant, el carisma de Tsipras no ha sigut capaç d’aplegar una candidatura unitaria clara a Europa o als PIIGS.

En canvi, un exemple de com l’esquerra pot guanyar terreny com a vot de protesta és la contracimera Davant de la Troika, la nostra via: canvi social i sobirania”organitzada per EH Bildu durant el Global Forum Spain organitzat a Bilbao i amb la participació del Fons Monetari Internacional.

O és perquè EH Bildu ha sigut capaç d’aplegar moltes de les formacions de l’esquerra que no han restat en posicions de subalternititat a la socialdemocràcia als seus països: Syriza a Grècia, Die Linke a Alemanya o el Bloco d’Esquerda a Portugal, entre d’altres. Syriza és la que més representa un ale d’aire fresc al seu sistema polític.

També pel programa que s’ha defensat on l’eix democràtic ha agafat especial rellevància. Josu Juaristi, cap de la llista a les europees de EH Bildu, va defensar la desparició dels nuclis de poder decisori sense mandat democràtic com a fòrmula per revertir l’empobriment general de la població arran de la crisi.

Juaristi relacionava estretament la regeneració democràtica amb garantir els drets socials i laborals bàsics i proposava “l’auditoria del deute públic i privat”, establir mecanismes de control dels mercats financers i la creació d’institucions polítiques europees que no estiguin “supeditades als interessos de les corporacions privades”. Defensava per tant una alternativa per Europa.

A més, les formacions han connectat amb les movilitzacions socials que diumenge i dilluns s’han donat cita a Bilbao.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Información

Esta entrada fue publicada en marzo 3, 2014 por .

Actualizaciones de Twitter

A %d blogueros les gusta esto: