Tout est à nous

Canvi de “look” de l’ultradreta

Arran dels articles dels periodistes Alba Llucía i Lluís Bages als seus blogs personals sobre el creixement de l’extrema dreta i els partits euroescèptics, respectivament, em sorgeix una pregunta: Què han fet els partits euroescèptics i d’extrema dreta com el Partit de la Llibertat o el Front Nacional per superar el seu sostre electoral tradicional i la dualitat de vot que feia que els seus resultats a les europees fossin millors?

Tant el partit liderat per Marine Le Pen a França com el liderat per Geert Wilders als Països Baixos estan liderant els sondejos de vot de cara a les europees i també per a futurs comicis nacionals. Es tractaria dels millors resultats de tots dos partits i en cas de Le Pen milloraria fins i tot els resultats del seu para quan va arribar a la segona volta a les presidencials.

L’intel·lectual marxista hindú Aijaz Ahmad, en un article titulat “Islam, islamisme i Occident” que es va publicar a la revista Socialist Register, explica que el que ha permès a l’extrema dreta és passar de les visions racistes clàssiques a un discurs basat en el fet cultural.

És a dir, a Europa les organitzacions racistes acostumen a atacar els fluxos migratoris afirmant que posen en perill la diferència cultural dels respectius països receptors, la supervivència dels costums propis i una suposada tradició jueu-cristiana més respectuosa amb els drets humans. Enrere queden els plantejaments basats en races amb origen biològic i superiors naturalment.

El discurs que defensa la conservació d’un “ecosistema” cultural en perill, que de vegades inclou també la defensa dels drets socials i l’estat del benestar, arriba més enllà de l’eix esquerra-dreta i en capes de població abans hostils a aquestes organitzacions, com demostra que el FN guanyi a districtes electorals anys enrere dominats pel Partit Comunista Francès.

Certs mites i tòpics estesos sobre l’islamisme i les civilitzacions de majoria musulmana, difosos durant la “guerra contra el terrorisme”, fa que aquestes organitzacions puguin donar suport a les seves posicions en concepcions àmpliament esteses a l’opinió pública.

Si a Grècia la tàctica de creixement d’Alba Daurada és donar protecció a la població davant de la pobresa i la inseguretat amb acció al carrer, a França o els Països Baixos ofereixen “protecció” identitària davant d’unes societats cada cop més diverses.

El cas paradigmàtic seria el del Partit per la Llibertat, que potser ha sigut la inspiració per renovar l’estètica del Front Nacional. Aquest partit ha defensat, verbalment, drets amb els quals l’extrema dreta s’havia mostrat generalment bel·ligerant. Per exemple, critiquen la immigració musulmana per suposadament posar en perill els drets dels homosexuals i de les dones.

No obstant això, el Front Nacional continua connectat amb les organitzacions neonazis que protagonitzen les agressions racistes i homòfobes als carrers de França. També s’ha mostrat actiu en els moviments contra l’avortament i el matrimoni homosexual. Per tant, s’hauria de veure fins a quin punt les polítiques d’aquestes organitzacions serien realment respectuoses amb els drets dels homosexuals i les dones en cas de governar.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Información

Esta entrada fue publicada en febrero 17, 2014 por .

Actualizaciones de Twitter

A %d blogueros les gusta esto: