Tout est à nous

Fronteres i drets fonamentals

Un dels grans èxits de la Unió Europea es troba en aquest moment en entredit. Es tracta de la desaparició de les fronteres internes a Europa, que queda qüestionada per l’aprovació a Suïssa de la limitació d’entrada de ciutadans de la UE al seu mercat laboral. Si bé Suïssa no forma part de la UE si que pertany a l’espai Schengen.

Però la UE té problemes pitjors en política fronterera ja que diversos escàndols els darrers mesos han assenyalat  la gestió de les fronteres externes com un dels punts més foscos de la Unió. A més, després dels centenars de morts a Lampedusa la Comissió va voler fer-ho passar per qüestions internes dels Estats membres encara que la política fronterera es coordina mitjançant l’agència europea Frontex.

De nou, la UE ha estat assenyalada per la gestió de les fronteres. Un informe de Human Rights Watch (HRW) afirma la responsabilitat de la UE, i especialment d’Espanya, en els abusos de l’estat marroquí contra els migrants que acampen a la frontera del Marroc.

HRW apunta que els abusos marroquins no es produirien sense els esforços de la UE i els estats membres de “blindar” les seves fronteres a l’entrada de migrants en situació irregular perquè que la UE col·labora i finança les forces de seguretat que vulneren els drets humans.

Actualment, la UE vol signar un acord de readmissió amb el Marroc per a què accepti la readmissió de les persones en situació irregular que traspassen la frontera a canvi de diners i suports tècnic. Tot i que la UE defensa que es respecten els drets de les persones migrades a tots els països amb els que ha signat aquests acords, la situació real és que ni la UE ni els Estats membres fan un monitoratge suficient per saber si són respectats.

Al cas marroquí, els canvis introduïts al setembre del 2013 per part del govern de Rabat han estat insignificants. És cert que s’han detingut les deportacions sumaries a la frontera amb Argelia. De totes maneres, continuen les agressions.

 HRW demana al seu informe, com única manera d’evitar que es continuïn produint aquests abusos, que Espanya suspengui les devolucions a Marroc en la frontera de Melilla fins que es pugui demostrar que no existeix risc de pallisses i abusos als drets humans dels migrants.

No obstant, sembla del tot impossible que hi hagi un canvi d’aquestes característiques en la política fronterera española. El govern ha defensat la intervenció de la Guardia Civil a Ceuta (amb 13 morts) com a “proporcionada” o les deportacions a les platges de Melilla són legals, tot i que el procediment no s’ajusta a les regulacions de la UE.

En definitiva, la indignació de la Comissió Europea per la decisió Suïssa contrasta amb la manca d’interès per les reiterades denúncies d’expulsions il·legals a Melilla o el treure “pilotes fora” amb el desastre de Lampedusa. Sembla disposada a defensar la lliure circulació dels ciutadans de la UE però no els drets fonamentals de les persones subsaharianes o magrebines.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Información

Esta entrada fue publicada en febrero 10, 2014 por .

Actualizaciones de Twitter

Error: Twitter no responde. Por favor, espera unos minutos y actualiza esta página.

A %d blogueros les gusta esto: