Tout est à nous

A la caça del PP

El darrer cap de setmana ha sigut mogut pel Partit Popular. En primer lloc, les enquestes publicades per El País en previsió a les eleccions europees del maig li assignen un 23% quan a les darreres van obtenir un 42%. Per altra banda, han impulsat la convenció “Junts Sumem” a Catalunya per recuperar el domini de l’espai electoral unionista davant de les pèrdues cap a Ciutadans. Finalment, el dilluns ha començat amb la sorpresa de la marxa del veterà eurodiputat Aleix Vidal Quadras, que es presentarà a les primàries del partit on participa Ortega Lara, VOX.

Es tracta d’un canvi d’escenari. Fins ara el Partit Popular, des de que va absorbir les restes d’UCD i va deixar enrere el nom Alianza Popular, havia aconseguit ser la casa gran de la dreta espanyola. Incloïa totes les famílies polítiques des dels liberals fins a part de l’extrema dreta, passant pels sectors neocons representats per JM Aznar o Esperanza Aguirre. La caiguda en la intenció de vot sembla que obre una finestra d’oportunitat pel bipartidisme imperfecte i genera una lluita acarnissada per la fuga de vot del PP.

S’han plantejat diferents ofertes electorals que es diferencien del PP en un triple eix: primer, més espanyolisme. Aquesta estratègia és sobretot de Ciutadans a Catalunya però és un discurs compartit amb UPyD i Vox  que arremeten contra les autonomies. Segon, la “regeneració” política, tot i que Vidal-Quadras i Rosa Díez porten dècades sent polítics professionals. I per últim, en el cas de VOX també es situen més a la dreta que els populars en qüestions com política antiterrorista o la llei de l’avortament. VOX opta a emportar-se l’electorat més extremista dels de Mariano Rajoy. D’aquestes tres opcions, la més consolidada a és UPyD però Ciutadans sembla ser el que pot tenir més trajectòria per endavant per diversos motius. Per començar, els seus líders mediatics no tenen carregues de gestió ni desgast per tant d’haver govern i aquest fet els permet representar millor una alternativa a la “classe política”. A més, ha adoptat un discurs i una estètica menys ultra i indefinida que sap incloure millor les perifèries de l’Estat. Els últims mesos també ha comptat amb el suport explícit del diari “El Mundo” que ha sigut molt dur amb el govern Rajoy. L’escàndol d’evasió fiscal de Cañas xoca amb una de les seves principals línies de construcció, la regeneració política

En una qüestió central per saber si l’electorat de dreta es fracturarà per primer cop en molts anys a l’Estat espanyol és la possibilitat de que el sector més neocon del partit, liderat per Aguirre ,acabi trencant amb l’organització després d’haver fracasat en “l’asssalt” a la direcció del partit. Si alguna d’aquestes opcions que volen disputar l’espai polític al PP es consolida, és possible que opti  per afegir-se a aquesta opció electoral. Des de que Aguirre va apartar-se de primera línea ha expressat opinions contraries a la direcció del PP i ha plantejat assumptes com la reforma de llei electoral per crear un sistema uninominal.

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Información

Esta entrada fue publicada en enero 27, 2014 por .

Actualizaciones de Twitter

Error: Twitter no responde. Por favor, espera unos minutos y actualiza esta página.

A %d blogueros les gusta esto: