Tout est à nous

Un mar que aïlla Rajoy

El 20 d’octubre del 2011 ETA va anunciar l’abandonament definitiu de l’activitat armada després de 43 anys. Tot i que el “Pacte d’ Ajuria Enea” de 1988 compromet als signants flexibilitzar la política penitenciaria en aquesta situació i que durant els diàleg de pau de 1999 Aznar va apropar 200 presos a Euskadi, el govern del Partit Popular no ha mogut fitxa des de llavors. En aquests dos anys, el PNB no ha sigut especialment crític amb el PP i la seva pressió s’ha dirigit cap a l’esquerra abertzale per a què instes a ETA a fer passes unilaterals cap la fi del conflicte (entrega d’armes i dissolució).

A la vegada, s’han succeït des de 2012 manifestacions anuals a Bilbao d’uns 100.000 assistents demanant la fi de la dispersió dels presos d’ETA i la resta de mesures excepcionals. Aquest any la plataforma “Tantaz Tanta” (gota a gota) convocava un “mar contra la dispersió” a la ciutat basca l’11 de gener. La protesta va ser prohibida el dia 10 de gener pel jutge de l’Audiència Nacional, Eloi Velasco.  Els fets posteriors han transformat profundament l’escenari ja que per primera vegada el PNB s’ha sumat a les mobilitzacions de l’esquerra abertzale. La formació jertzale i Sortu van anunciar que convocaven una mobilització pels drets humans a Bilbao pel dia següent a la que es van afegir la resta de partits d’EH Bildu i la majoria sindical basca. Més de 100.000 persones van participar de la manifestació el dia 11, no es va generar l’efecte Streisand que apuntaven alguns experts perque no va haver-hi un gran canvi quantitatiu respecte anys anteriors.

No obstant, el gran canvi és qualitatiu i resideix en el realineament que suposa que per primera vegada el PNB, que fins ara havia tingut posicions còmodes pel govern de Rajoy en el “procés de pau”, s’hagi manifestat conjuntament amb Sortu situant la demanda del fi de la dispersió a la centralitat política (el PNB i Bildu sumen 48 dels 75 escons del parlament basc). El PSE, que es va desmarcar de la mobilització, queda en una situació complexa quan fins ara havia sigut l’aliat preferent del PNB des de que Iñigo Urkullu ocupa el lloc de Lehendakari. A més, les crítiques dels socialistes a la prohibició de l’acte de “Tantaz Tanta” deixen aïllat al PP a Euskadi.

El PNB assenyala l’excepcionalitat de manifestar-se junt amb Sortu. Però les decisions del ministeri  d’Interior ja havien sigut criticades pel partit d’Urkullu quan el ministeri d’Interior va ordenar la detenció dels advocats intermediaris del col·lectiu de presos bascos (EPPK). Dies enrere,  l’EPPK havia anunciat que assumia la legalitat penitenciaria i, per tant, accedia a solucions individuals enlloc de demanar l’amnistia i la negociació col·lectiva com fins ara. Per la seva banda, Sortu s’ha pronunciat contra pactes estables amb el PNB però pretén treballar conjuntament en aquest tema. De consolidar-se l’aliança entre les dos primeres forces basques es pot produir un escenari d’enfrontament amb el govern central com amb l’actual consulta catalana.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Información

Esta entrada fue publicada en enero 13, 2014 por .

Navegación

Actualizaciones de Twitter

A %d blogueros les gusta esto: